Les Inscripcions de la plaça de la Vila de Madrid / Isabel Rodá de Llanza
Rodà de Llanza, Isabel


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona, núm. 3 (2007) , p. 114-123 (La necròpolis de la plaça Vila de Madrid) 
Resum en castellà, català i anglès.

Les conclusions que es poden extreure de l'estudi epigràfic coincideixen amb les que ens aporten les dades de les excavacions arqueològiques. En primer lloc, podem comprovar una utilització de l'àrea com espai funerari des dels orígens de la colònia de "Barcino", amb una continuïtat i, de vegades, superposició de tombes, i fins ben entrat el segle III d. de C. Lògicament, la fase que se'ns mostra més potent és la més recent, que arrenca de les acaballes del segle II d. de C. per a entrar en el segle III. Llevat dels testimonias inicials, que ens donen a conèixer fins i tot magistrats de la ciutat, el gruix dels documents correspon a monuments funeraris de les classes menys privilegiades, lliberts i esclaus que, de vegades, ens manifesten un entranyable vessant humana de relacions afectuoses, en les quals abunden els diminutius. En ocasions, l'estatus dels personatges és declarat obertament; en unes altres, ho deduïm dels termes de parentiu amb una onomàstica que també sol ser molt transparent.

Estudio del Jardín funerario de la necrópolis de la plaza Vila de Madrid a partir de las investigaciones arqueobotánicas / Julia Beltrán de Heredia Bercero, Francesc Burjachs i Casas, Isabel Expósito Barea, [et al.]



En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona, núm. 3 (2007) , p. 102-113 (La necròpolis de la plaça Vila de Madrid) 
Resum en castellà, català i anglès.

Els estudis arqueobotànics realitzats en la necròpoli de Vila de Madrid de Barcelona han permés conèixer el seu entorn vegetal, segurament un hàbitat més o menys ajardinat per a que els morts, com ens diuen les fonts clàssiques, puguin reposar en un lloc agradable. Precisament l'estudi de les fonts literàries, testaments i "tituli sepulchrales", així com de la iconografia funeraria, ha ajudat a contextualitzar i donar sentit a moltes de les plantes o testimonis d'ofrenes funeràries detectades en la necròpoli mitjançant disciplines arqueobotàniques.

Animals i ideologia en l'àmbit funerari: estudi arqueozoològic de la necròpolis de la plaça de la Vila de Madrid / Lídia Colominas Barberà; annex de Lluís García Petit
Colominas Barberà, Lídia


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona, núm. 3 (2007) , p. 82-101 (La necròpolis de la plaça Vila de Madrid) 
Inclou l'annex "Notes sobre unes restes d'aus de la necròpolis de la plaça de la Vila de Madrid (Barcelona)" de Lluís García Petit. Resum en castellà, català i anglès.

Els animals tenen una importància cabdal no només en l'àmbit econòmic de les societats del passat sinó també en l'àmbit ideològic. En aquest sentit, en el present article es pretén realitzar un estudi de les pràctiques rituals desenvolupades en un context funerari en què van intervenir els animals, ja com ofrena funerària, ja com restes alimentàries d'un banquet, ja com un objecte personal més de l'aixovar del difunt. Aquest estudi es realitzarà a partir de l'anàlisi de les restes de fauna provinents de l'estructura funerària de la necròpoli de la plaça Vila de Madrid.

Enterraments d'època romana a la plaça de la Vila de Madrid: resultats de la recerca antropològica / Xavier Jordana Comín, Assumpció Malgosa Morera
Jordana Comín, Xavier


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona, núm. 3 (2007) , p. 64-81 (La necròpolis de la plaça Vila de Madrid) 
Resum en castellà, català i anglès.

L'anàlisi antropològica de les restes esquelètiques humanes documentades durant les campanyes 2001/2002 i 2003 en la plaça Vila de Madrid de Barcelona pretén contribuir a la comprensió del ritual funerari i a la caracterització biològica dels individus de la població de "Barcino" durant l'etapa de transició de l'època romana a l'antiguitat tardana. Les restes analitzades, compreses entre els segles I i III d. de C., corresponen a un total de 79 individus, en la seva majoria inhumats en tombes de fossa simple. Es tracta d'una població de tipologia gràcil, evidentment mediterrània, que amb tota probabilitat pertany a un estrat humil, i sotmesa a l'estil de vida dur de l'època, que s'evidencia per l'elevada mortalitat infantil i també de les dones joves, una notable prevalença de la patologia osteoarticular i la presència de marcadors d'estrès nutricionals i d'ocupació.

La Via sepulchralis de la plaza Vila de Madrid: un ejemplo del ritual funerario durante el Alto Imperio en la necrópolis occidental de Barcino / Julia Beltrán de Heredia Bercero
Beltrán de Heredia i Bercero, Júlia


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona, núm. 3 (2007) , p. 12-63 (La necròpolis de la plaça Vila de Madrid) 
Resum en castellà, català i anglès.

La revisió de les excavacions antigues (1954-1957) i noves intervencions arqueològiques (2000-2003) en la necròpoli altoimperial de la plaça Vila de Madrid han aportat gran quantitat de dades sobre el món de la mort en "Barcino". Es documenten el ritus d'inhumació i el de cremació; ambdós coexisteixen al menys fins el segle II d.C. Els paraments localitzats són senzills, atès que els individus soterrats pertanyen a las classes baixes de la colònia; destaca un recinte funerari col·lectiu segurament d'un "collegium funeraticium". La participació d'investigadors d'altres disciplines ha permés estudiar el jardí funerari, els animals sacrificats el dia de l'enterrament o en dies posteriors o el tipus de població enterrada, entre altres aspectes.